Joan Frida
Joana té l’esbós estès damunt la taula;
Pren d’un glop mig got de llet i penja la mirada.
En un racó del seu enginy li suren peces que no encaixen.
Joana dorm i en sec s’adona que és desperta.
Talment com un cop de vent arriba i s’absenta
i no saps mai que hi ha d’estrany darrere uns ulls que
t’imnotitzen.
Joana viu el present
Rodant món com una ventafocs
I mentre espera que la sort li doni un cop d’efecte
Recull bocins d’inspiració, els organitza en el seu bloc
Fent-ne un diari de tresors ocults.
Joana treu un cd de músiques llatines.
Posa el play i un son calent l’ajuda a vestir‐se,
En algun lloc del Paral.lel algú veurà fins tard com balla.
Torna pel carrer desert de companyia
És rebel i independent però fràgil com el vidre,
I en arribar al l’internat revisarà la seva llista.
Joana té un presentiment:
Vés per on no li surti rodó
i que l’espera de la sort hagi valgut la pena.
Però mentrestant en el seu bloc, recull bocins d’inspiració
Fent-ne un diari d’il.lusions per viure
Autor(es): Joan- Pau Chaves
