Joc

Pep Picas

Cada nit m'assec vora el foc a veure
que em diuen les seves flames dansaires;
un i altre cop les miro, embadalit,
mai no sabent si juguen o es complanyen,
i quan més agosarades em semblen
de sobte s'espedacen en no-res
i fred i foscor aviat m'embolcallen
amb aquells seus capots esparracats.
Més cada nit això mateix delejo
per si en la sabent repetició
trobés la clau d'un viure tan ardit:
de moment siguin aquests mots incerts
com les brases roents que ens parpellegen
el seu ultim prec abans d'emmudir...