Joglar, defuig dissorts
Joglar, defuig dissorts
i ves-te'n d'esperó
-deixant atzars i sorts-
a dir al rei d'Aragó,
que em tregui de presó;
que, quan seré entre els morts,
ja no em caldrà el perdó.
No guardi el rei records
de l'acusació;
que em deixi anar i llavors,
si algú em diu malfactor,
a tot acusador
des de Tortosa als nords,
del "sí" li'n faig un "no".
I no excloc Mon Marquès,
Guillem de Claramont,
Mon Sogre, que fa tres,
ni el pòtol Folc Ramon,
a tots plegats responc:
"A vós, Rei, no he fet res,
prô ells rai cornuts ho són".
Dels quatre, amb tres mullers
he fet llit sense son,
deixant-me que abeurés
el cavall dins la font
i que per sota el pont
dos palafrens passés
que estimo més que el món.
Joglar, ves-te'n a dir
corrents a n'Hug d'Aveu
i Arnau -el meu cosí-,
també en Bàscol Romeu,
que al rei preguin per Déu
tregui de la cangrí
aquest vassall tan seu
Autor(es): Guillem de Berguedà,Lluís Costabella/ Joan Peiró
