Jo l'he vist
Digueu-me, vosaltres, amics confidents,
si heu vist aquell home que és vell com el temps,
que diu que ens espia, que diu que vindrà,
que diu que ens estima, que diu que és germà...
Jo l'he vist,
de matí, caminava.
Jo l'he vist
travessant la muntanya.
Buscarem pels camins,
buscarem bosc endins,
el senyal del seu pas
o bé el gest del seu braç.
Jo l'he vist
els carrers, quan passava.
Jo l'he vist
i ningú se'l mirava.
I direm que no hi és
i anirem pels carrers
decebuts i cansats
pels combats.
I és aquí i és allí
i és al cel i és al mar
i a l'amor i a l'enyor
i a l'atzar.
Jo l'he vist,
quan lla tarda fugia.
Jo l'he vist
sense cap companyia.
Un instant m'ha mirat;
els meus he abaixat,
perquè sóc com tothom:
Tinc por del seu nom.
Autor(es): Josep Maria Andreu,Lleó Borrell