Jo no sé
Jo no sé qui ha omplert el mar.
Jo no sé qui és que el fa venir i anar.
Jo no sé qui t’ha fet aparèixer aquí al davant.
Jo no sé qui ets.
Vull que em digui algú que et quedaràs,
que el camí de buscar ha trobat el seu final.
Vull que em diguin que no m’he confós al decidir
que em vull quedar aquí.
Apreto els ulls tancats,
descobrint l’espai just
que em deixa avui imaginar
que potser,
per fi, aprendré a jugar.
No puc fer que l’aigua torni amunt.
Però puc fer que juguis a un joc que se’ns ha fet ja tan gran.
No puc fer que t’hipnotitzi el meu caminar
però si vols em pots acompanyar
La buidor d’un forat permanent
em recorda que potser ets només part de la ficció.
Però si aquesta nit em ve a fer dubtar la por
sé que veuré la teva escalfor.
Apreto els ulls tancats,
descobrint l’espai just
que em deixa avui imaginar
que potser,
per fi, he après a jugar.
Que potser,
per fi, he après a estimar.
