Jo recordo en tu, Rosa

Jaume Arnella

Jo recordo en tu, Rosa,
la cara d'ella, lleu,
sense vel, sense nosa;
el seu hort a l'ombriu
on la lluna reposa;
la fragància suau
de poncella desclosa.

Les tendres primaveres són fugaces:
temps ha van deixar nua els verderols,
i sense cants, la branca tardorenca,
tremolosa tan sols.

I recordo en tu, rosa,
la cara d'ella, lleu,
sense vel, sense nosa...

Escuro fins al fons la meva copa,
mirant la nit d'estrelles titil·lants;
l'arena del desert esborra els rastres
que han deixat els amants.

I recordo en tu, rosa,
el seu hort a l'ombriu
on la lluna reposa...

Només dura un sospir la nostra vida:
com si un caçador etern la perseguís,
els dies, com les llebres, són escàpols
per un mític pendís.

I recordo en tu, rosa,
la fragància suau
de poncella desclosa...

Però, tot paladejant la malvasia,
m'arriba el refilet d'un verderol
i observo extasiat com s'esbadella
una rosa a l'erol...

I recordo en tu, rosa,
la cara d'ella, lleu,
sense vel, sense nosa;
el seu hort a l'ombriu
on la lluna reposa;
la fragància suau
de poncella desclosa...