Josafat a l'auba
Jo, pecador,
confesso a Déu
totpoderós,
que ja he triat.
L'auba ja ve,
no pas per mi:
per mi la nit,
per mi vetllar.
Se m'ha enfugit
el paradís,
per mi l'infern,
per mi el malson.
Deu-me la pau,
preneu-m'ho tot,
buideu-me el cap,
traieu-me el cor,
els meus records,
les il·lusions,
fins les cançons
del flabiol.
Que, lliure i franc
de la presó
d'aquest meu cos,
sigui un albat,
sigui un nounat.
Pogués jo ser
un full en blanc,
que res d'això
no hagués passat.
Jo, ser un infant
i trencar el son
enmig del fenc,
lluny de ciutat.
Jo, ser un godall
al seu ramat,
a dins la cort
de casa seu.
Deu-me la pau,
preneu-m'ho tot,
buideu-me el cap,
traieu-me el cor,
els meus records,
les il·lusions,
fins les cançons
del flabiol.
Que, lliure i franc
de la presó
d'aquest meu cos,
sigui un albat,
sigui un nounat.
No hi ha ningú
al carrer estret
que esperi el so
d'un campaner.
Flor de carrer
sense regar,
¿què escoltaràs,
qui em salvarà?
¿què se'n farà,
de tant somiar,
de tot allò
que no serà?
Deu-me la pau,
preneu-m'ho tot,
buideu-me el cap,
traieu-me el cor,
els meus records,
les il·lusions,
fins les cançons
del flabiol.
Que, lliure i franc
de la presó
d'aquest meu cos,
sigui un albat,
sigui un nounat.
Pudor de mort,
el cabell roig,
flames de foc.
De dins el sac
surt una mà,
que morta i tot
m'abraçarà.
Ella és aquí,
ella ha tornat!
