Jo sóc de fora, de "províncies"
Jo sóc de fora, sí, sí,
és a dir, no sóc d'aquí,
sóc de fora.
No és que...
resulti que per ser de fora
no pugui estar aquí, no.
No és que estigui sempre
lluny d'aquí.
Dic que sóc de fora
perquè sóc de província,
de l'entorn, del voltant,
del voltant del cercle,
del nucli.
Jo sóc de fora,
sóc de províncies.
Jo sóc de fora, sóc de províncies.
un xic lluny, separat de la central,
això que quatre setciències
batejaren amb el nom de capital.
I a mi el gran nucli prou m'enlluerna
amb el seu viure colossal,
però jo sota el garrofer,
francament, m'hi estic molt bé,
i no penso pas deixa'l
no fos cas que me n'anés
i el centre me'l canviés
per un trist i fred fanal.
Uns quants ganàpies, cara de murga,
d'aquests del duret, la pela i ral,
han volgut comprar-me l'arbre
oferint-me un preu descomunal.
A part de peles, i de més peles,
m'ofereixen un tant per cent sensacional
i un xec en blanc, una compta oberta al blanc,
viure sota el fanal.
Perdo el cap, no sé qui sóc
i mentre firmo el paperot,
mor el garrofer d'un tall.
No cal anar al centre i enlluernar-se
ara ja visc sota un fanal.
Un pal sec com els que planten
en lloc d'arbres a la capital.
Si plou em mullo, el sol em crema,
he perdut l'airet primaveral.
I quan arriben les nits
s'omple i s'omple de mosquits
grossos tots com cavalls
com enyoro el garrofer
on jo vivia bé
separat de la central.
Autor(es): Pere Tàpias
