Jo sóc Pere, el de la moto, el de la gorra
Jo sóc el Pere, el de la moto, el de la gorra
fill de la lluna i d'un planeta qualsevol
i com que la llebre, senyors, corria massa,
vaig preferir fer-me amic del cargol.
Jo sóc el Pere, el de la moto, el de la gorra
i per pebrots em varen ensenyar llatí
"logaritmes", els reis gods i 'rels quadrades
i ja em direu per què collons ho he fet servir.
Jo sóc el Pere, el de la moto, el de la gorra,
vaig créixer entre parets folrades amb plom
on senties "hábleme Vd. en cristiano"
i no podies dir les coses pel seu nom.
Jo sóc el Pere, el de la moto, el de la gorra
i tinc per divisa aquestres tres colors:
un got de vi, un bany de mar i un poema
dit en veu alta un capvespre vermellós.
Jo sóc el Pere, el de la moto, el de la gorra
i aquí estic per servir a tots vostès,
aquells que han fet el cim, o volent fer-lo
o aquells que mai l'han fet, ni faran res.
Jo sóc el Pere, el de la moto,
i els hi diré que hi ha motius, també raons
per què un dia, només per un sol dia
convidi a tots a fer volar coloms.
Jo sóc el Pere, el de la moto, el de la gorra
constructor de somriures fertilitzants
i tinc la sort de no saber encara
què seré, senyors, quan sigui gran.
Autor(es): Pere Tàpias
