Jo som jo
Mir sa gent i em sembla veure
Tothom tret del mateix plat
Mir dins meu i no em puc creure
que ni som ni em sent igual
com si fóssim tots titelles
com si tot el que hi faltés
com quan has vist mil estrelles
i no saps contar-ne més.
Jo som jo, tan poca cosa
Quan m'envolta un mar de gent
Però és la gent la que m'imposa
Un viure amb passió el moment
Cada dia de ma vida
intent mirar amunt, al cel
i desig amb rebel·lia
que la sort em faci seu
no sé quantes esperances
han mort de tant d'esperar
no sé quantes enyorances
han perdut la por a estimar.
Jo som jo,
vull tornar a dir-ho
no som tu, potser ets tu ell?
Jo som jo,
Jo som l'espira
Que prendrà el foc de l'infern.
Som la pau i l'alegria
Però a estones puc fer mal
Perquè som com la mentida
Que dus sempre dins es cap.
Mir sa gent i em sembla veure
Tothom tret d'un altre plat
Mir dins teu i no em puc creure
Que jo som i em sent igual.
no sé quantes esperances
han mort de tant d'esperar
no sé quantes enyorances
han perdut la por a estimar.
Jo som jo, vull tornar a dir-ho
no som tu, potser ets tu ell?
Jo som jo, jo som l'espira
Que prendrà el foc de l'infern.
Autor(es): Família López
