Jota de s'esperança
Açò era una donzella,
rossa com es raigs des sol.
-M'ets, amor, fugaç estrella-
deia es jove que la vol.
-Tu no me pots estimar,
jo no et puc ser s'estimada;
prest seré monja tancada
des convent de Santa Clara.
-S'amor que et tenia et tenc,
jo no l'he dada a ningú;
tota te la guard per tu,
cara de sol resplendent.
Vint anys més la va esperar
amb esperança cristiana;
vint anys i una setmana
fins que Déu el reclamà.
Autor(es): Jaume Gomila,Lluís Vaquer
