Jo també som un ocell ara
No també som un ocell ara que sobrevola els edificis,
que s'amaga dins l'altura, que se'n surt del temporal.
No seré el que tu vulguis, no canviaré la perspectiva,
la distància no té importància, venga vine que tenc fred.
Sempre et dic que no pot ser tan difícil. Què faré si no puc aguantar la força tres?
D'aquí dalt tot queda petit i canvia. Que puc fer si tanmateix tu no em sents?
Potser és la pluja que ha banyat de cop tots els carrers. Sortiré, em llençaré,
Correré el risc de caure, encara que ja no pugui més
Cercaré cl sentit d'una ruta, vigilaré la travessia
com l'estol per la ventada, com els peixos a la mar.
Quan la nit arriba de puntes voldria dir-te moltes coses.
La distància no té importància, venga vine que tenc fred.
Autor(es): Pere Janer
