Jotes de matinada

Mara Aranda

Enveja cara lletja
li deien quan la veien
i ella baixava el rostre
caminava depresa
enveja amb ulls d'ametlla
amarga, com sol ser ella,
enveja amb ulls d’ametlla
i llàgrimes com fruita seca.

Enveja no dorm inquieta,
no aprofita el que menja.
Enveja sense esperança
veu passar la fe i tremola
no pot amagar-se, més,
cap d’agulla es la llàgrima poruga
que aguaita a l’ull
perquè es veu al mirall,
el que ningú no vol mirar.

Voldríes llevar-te el mocador
dur el cabellam al vol
treure't dels peus les calces,
posar-los al sol.
Enveja amb sang, que ho sé,
no t’amagues més.
Besam, angunia, pren la meua mel
relletjeta!, et riuràs
tant o no si ho vols.