Jotes de l'Ebre
De Roquetes vinc
de Roquetes baixo;
agulles de cap,
agulles de ganxo.
I tu que et pensaves ser
la més guapa de la vila!
T'has quedat com l'oliver,
molta mostra i poca oliva.
Si vols que et canta cançons,
te'n cantaré més de mil,
que a la butxaca les porto
lligadetes en un fil.
Les xiquetes guapes
m'agraden a mi;
de tant que m'agraden
m'hai quedat fadrí.
Tu que estàs a la finestra
i que a la finestra estàs;
si no et mous de la finestra,
a la finestra estaràs.
A la finestra t'hai vist
més seca que un abadejo
i perquè t'hai fet l'ullet,
tu ja penses que et festejo.
No t'enamores, donzella,
del mosso que no ha rondat,
que el qui no ronde de mosso,
ronde després de casat.
Lo Sol li va dir a la Lluna
que s'anés ja retirant,
perquè les dones de bé
tan de nit no van rondant.
I a ta mare l'hai vist
al barranc de l'Aixut
amb les calces a l'aire
i ensenyant la puput.
Música te'n faig, Antònia,
en un guitarronet nou,
si esta nit no estàs contenta,
tornaré demà a les nou.
Són unes jotes de l'Ebre:
consells i amors de veritat;
si a algú molt li han agradat,
mos haurà d'anar radere.
Autor(es): Popular
