Jotes de picat
Mirau bé: és d'interior,
si qualcú en té cap dubte,
s'ha declarat ell defensor
d'aquell batle tan corrupte.
L'amo de Son Bono
s'ha casat anit
i amb una culada
ha espenyat es llit.
Quina obsessió tan irreal
li ha pegat a na Cirer,
mos ha tret dels Tamborers
per estimar La Real.
A dins sa tanca
hi tenc un cirerer.
Fa cireres bordes,
el rebassaré.
I en es Parc de ses Estacions
ses bardisses són estretes.
Hi ha vint-i-set casetes:
colomers sense coloms.
Dematí a les fosques
tomà es Pont des tren:
- Qui donà ses ordres?
- Na Kàiser Cabren.
Un peixater i una truja
jugaven a trenta-un.
Es peixater va fer trenta
i sa truja trenta-un.
Sa tia marrantxa
passeja gerret
i mostra sa panxa
per un foradet.
Forada que te forada
dins el cor de Son Espases
i les relíquies trobades
a Sencelles asfaltades.
Hem eixermat sa garriga
i això que era tendre.
He cremat ses mates
i he ventat sa cendra.
I es veïnats de La Real
defensam terra i cultura
i es govern municipal:
hospital, porra i mà dura.
Avui és dilluns,
"soy al despacho,
ahora son las ocho"
menjarem gaspatxo.
Promotors i hotelers,
corsaris especuladors,
Grans Es i Els Carrers,
maleïts depredadors.
Per anar a Ciutat
hi ha moltes teulades,
si no plou no me bany,
per tot hi ha cases.
Sa batlessa és molt devota
diu que estima La Real
i aquesta gran annarota
mos hi vol fer un hospital.
Atura't, al·lota,
que t'enganaré,
que si no t'atures,
jo m'aturaré.
Autor(es): Popular,Toni Roig
