Jotes noves
Per cantar les jotes noves
i escoltar-les senyores
per a cantar-les bones,
i que amb gràcia sonen
demane atenció i silenci
i si callar no pogueren
¡ sant gregori, m'encomane !.
Per l'assedegat aigua,
per al nu un parrac
per al nu un parrac
i a l'enveja un colp al cap
per al famolenc una mida
generosa, ai , de blat.
Canyella dus als llavis,
i un fibló a la galta
nafres que no curaren,
les curarem amb paciència
les curarem amb paciència
i mel i canyella en branca.
Com que no sóc jovençana,
doneu-me most a la gana
ja no li tinc paor
a l'escalfor a la panxa
coloraines a la cara
ja no li tinc paüra
desvergonya no me-n manca.
Allà va la despedida,
i estes jotes s'acaben
les guitarres ja cansades, aiguardent em demanen
i volen que el ball s'acabe
si estes jotes s'acaben
però ací no acaba el dia.
Autor(es): Mara Aranda