Júlia
Dormirà dotze setmanes seguides,
despentinada pensa amb jo.
Vestirà unes sabatetes tenyides
de purpurina amb una flor.
Uuuh... Júlia,
ton pare vetlla es cans per tu,
ta mare ensuma es teu perfum.
Què diran quant te surtin ses dents,
mossegant es genolls a sa gent, com tu?
Uuuh.. Júlia.
Uuuh... Avui m’ho pensaré una estona.
