Jugant a matar
No es pot parlar d'igualtat
anomenant llibertat
allò que és tot falsedat.
Marxaven un fred matí.
Camins de glòria i destí
que es perden a l'horitzó,
que es perden a l'infinit.
Més enllà d'aquell mar,
una terra d'estranys.
No esperaven la mort.
Cau la nit, comença l'horror.
Mai la vida de tanta gent innocent
tindrà un preu fixat per la voluntat d'algun inconscient.
Ploren foc els estels, la mort cau del cel.
L'envien els homes de gris jugant a ser déus.
Jugant a matar.
Veieren terres cremar,
camins que mai comprendran
van arrasar al seu pas.
Les armes que callaran,
les runes que romandran,
veuran com passa el dolor
del somni d'aquella pau.
No, mai més la por apartarà
els vostres ulls de l'endemà.
Tots aquells somnis abatuts
hui buscaran de nou la llum.
Tots els moments que ens han llevat,
totes les vides que han segat,
queden enrere i sota el sol,
mai més viurem aquest malson.
