Kirikú song
Camino, passejo, entrepusso
sense romb fixat,
mirant tots aquest pins al costat del mar.
Fent passes curtetes, patoses i asimètriques
sense pressa ni temps que corri en contra meu.
Sóc un cos sense ànima ni glòria,
bocinets d’un cor trist, somiador i trencat.
Un ésser desil·lusionat de les il·lusions,
pensatiu, cansat i fart de tensions i amor.
Faig uns quintos i un wisket al kirikú,
conversant amb els amics i amb els coneguts,
esperant trobar el consell definitiu
que resolgui tots els dolors del meu cap furtiu.
Però no trobo més cònsol que passar l’estona,
escoltant les “batalletes”, pillant la mona.
Què seria d’aquesta vida sense amistat!
Sense un amor correspost tots mos hi hem trobat.
L’alegria, la “juerga”, el somriure són béns preuats,
aixeco el cap, mantinc la mirada i a vacil·lar.
Que com diuen els meus amics de la Cobasky
“perdí una novia, gané una canción” i ara vaig de tranquis.
No podem enfonsar-nos davant dures situacions
que la vida és molt puta i jo ara me’n ric de tot.
