
L3
Us heu discutit per setè cop avui i has marxat amb poca cosa al damunt
Has decidit que ja no vols tornar, ells no t’entenen i no els vols aguantar.
En el fons saps que volen el millor per a tu
però el que ara necessites no són sermons de ningú.
Vols intentar trobar el teu lloc aviat en aquest món que encara no saps tractar.
El teu gos és el millor amic que tens; i tens un novi però sempre passes d’ell.
Tens coses més interessants a fer que estar amb algú que no t’aporta res.
Busques a gent que et deixin on dormir. Algun sofà que s’obri o alguna cosa així.
I quan agafo el metro cada matí, tú i guitarra sempre sou allí.
M’agradaria acostar-me a enraonar, conèixer-te millor, posar-me a cantar.
Però sempre em quedo davant teu plantat, et deixo una moneda i marxo pensant que demà, que demà seràs al mateix lloc, somiant que et puc tenir més a prop, buscant una frase qualsevol per atrevir-me a parlar-te.
Quiero que me mires y me digas que tengo razón.
Quiero que me digas que vendrás y pedirás perdón.
Llevas las manos manchadas de la gente que sufrió.
En tu cara siempre llevarás la marca del ladrón.
Tan fácil fue mentir. Fue tan fácil de engañar.
Te dejaste llevar y ahora dudas si podrás volver a ver el sol brillar.
Sabes que todo acabó, tu vida terminó ayer.
El daño que hiciste ahora te ha salido a devolver.
Tan fácil fue mentir. Fue tan fácil de engañar.
Te dejaste llevar y ahora dudas si verás el sol brillar.
Tan fácil fue mentir. Fue tan fácil de engañar.
Te dejaste llevar y ahora dudas si verás el sol brillar.
Autor(es): Albert Mariné