La balada d'en Lucas
Jo tenia una caseta vora el mar
jo tenia un jardí florit i un cel de pau
Jo tenia una barca i unes xarxes a la platja
i una dolça matinada al despertar.
Quan vingueren gent de fora gent del nord,
gent estranya que jugaven amb l’amor
Jo vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia
i la cala que era el meu món.
Ara hi penso dia i nit en el meu jardí florit
i en la mare que esperava el meu retorn
I en la cala solitaria quan el so d’una guitarra
hi portava una cançó
Fins l’aroma dels meus pins
i les flors del meu jardí
Tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut
Ja no em queda ni la vela de la barca marinera
ni la cala, que era el meu món.
Autor(es): Josep Lluís Ortega Monasterio
