La balada del Miquelet
El Miquelet era un noi molt normal
Malgrat no tenir cosins ni germans,
Jugava al futbol
I a cartes els dium enges al casal.
Sa mare li deia: tu mai t ́has de casar,
Que una bona dona segur no trobaràs,
Ell bé ho va provar,
Però tota temptativa va ser en va.
Aquesta és una llorda,
L'altra és un pendó,
Com a casa trobaràs res millor...
Les primaveres anaven passant
I el noi no trobava ningú al seu costal,
La gepa se li anava
Dibuixant i carregant amb els anys.
Sa mare caiguere, l'alzeimer l'atacà,
Quinze llargs anys l ́agonia va durar,
El bon fill no abandona
La mare estimada un sol instant.
Promet-me, Miquelet,
Que cap garsa ocuparà
El lloc que deixaré ben aviat...
El dia inevitable, de sobte, arribà,
Trencant la matinada l'espelma s'apagà,
El Miquelet és sol,
Llàgrimes amargues i condols.
Els concos del poble li diuen: Apa noi!
Muda't i encolonia't, que és Festa Major!
Hi ha unes brasilenyes
Que fan fugir les penes i el dolor.
No sóc Norman Bates,
Però no ho puc fer,
Què diria la mamà?
La carn és dèbil i l'esperit també,
L ́anhel pren form a al cor del Miquelet
Amb una rauxa boja
Que mai abans el pobre conegué.
Amb quatre mentides i un parell de roms,
"mi amol te quiero mucho, un beso y una flol",
El Miquelet és pell,
De peus a la galleda es fot del tot.
Miracle! Amb cinc mesos Miquelet ja és pare,
La potència de l'esperma retinguda
O l ́astuta picaresca de la nouvinguda.
Mireu-lo! Les botigues del carrer en van plenes:
No li prova a aquest xicot el matrimoni,
A punt de quedar-se sense patrimoni.
- Ja t ́ho deia, no m ́escoltes mai!
- Què n'arribo a ser de desgraciat!
- Ja t ́ho deia, no m ́escoltes mai!
- A Bahia va el meu capital!
- Ja t ́ho deia, no m ́escoltes mai!
- Aviat estaré sense un ral!....
