La balada de Nick Drake
Tenia la febre de la lluna
i la carta negra de la sort.
Era un nàufrag de la Fortuna
i el millor amic de la mort;
una veu que feia olor d'ànima
i et duia als indrets de la por
on un cor, un crani i una dàlia
t'assenyalaven el lloc.
Navegant per les costes de França
va llençar un bonic anell al mar:
una ofrena desesperada,
un lleial desig d'ancorar,
de trobar el seu nom a la sorra,
com cançó que el dugués costejant
a un país nou d'història neta
on els somnis no fan mal.
Nick, Nick Drake.
La seva raó va ser existir,
musicant profundes soledats
amb el més bell cant enfosquit
del jardí del fruit final.
Invisible, no el sentiu ressorgir
inspirant valor des del més enllà,
bressolant cada cor ferit,
ensenyant-li a navegar?
Una freda nit de rosa lluna
va dir l'últim adéu a la vall.
La llavor ja havia fet espurna
mentre ell fou terrenal.
Amb un vers senzill sols demanava
que acabés l'hora del calze amarg.
Una freda nit de rosa lluna
va endinsar-se al negre espai.
Nick, Nick Drake.
Autor(es): Xavier Baró
