La ballarina

Deliri

Ella dansava dalt d'un volcà, i ara es veu tan gelada.
Tenia anhels, tenia un cor somiador.
Flotava en núvols de cotó, fins a la matinada.
Lleugera com un esperit lluminós.

Dilluns quan s'alça encara és de nit, i torna quan es fa fosc.
Dimarts arriba sense humor per fantasiejar.
Dimecres al migdia plou, el dijous mai s'acaba.
Divendres no li queda cos per socialitzar.

A la gran ciutat adormida, sortejant vells malsons.
Obrint de nou la ferida, fent allunyar-se el goig.
Ser feliç, ser feliç.
Ser feliç, ser feliç.
Ressona com un mantra dins del seu cap.

Recorda quan era de foc.
Sota els estels dansava a l'amor.
Quan no cobria de gel el cor, de gel el cor, de gel el cor.
Quan udolava sota la lluna plena.

Ella dansava dalt d'un volcà, i ara es veu tan gelada.
Que vol renàixer d'entre les cendres i la pols.

A la gran ciutat adormida, sortejant vells malsons.
Tapant de cop la ferida, cercant el goig de nou.
Ser feliç, ser feliç.
Ser feliç, ser feliç.
Ser feliç, ser feliç.
Que el blau del cel s'engrise ja no li dol.