Laberint

Tralla

M'invento un món amb el teu nom i m'hi isolo.
És un laberint. A l'entrada hi ha la teva mirada.
A la sortida, el teu somriure.
M'hi guia el record dels teus ulls.
No aconsegueixo ser feliç si no em miren.
La vida és creure en algú que te'n dóna el sentit
i tirar-t'hi de cap,
envaït per una metzia que t'endolceix els dies
fins que l'espera se't fa massa llarga
i plores d'un cop de ràbia,
perquè veus que el futur és al teu cor
però no a les teves mans.
De cop, et sents perdut al laberint.