Laberint de ciment
Vaig perdut per un món trist,
De formigó i de ruïna.
Els arbres d’acer
Que han matat a Serina.
Pobles deshumanitzats
Pel sagrat ordre del progrés,
Que ha plantat ciment
Damunt la tarongina.
Torneu-nos la terra,
Declarem-los la guerra,
A cada assassí
Que planta verí
I mata l’herència
A la nostra descendència,
Que no pot curar
I que deixa sagnar
La fi de Natura.
El món ja no dura molt més.
D’ampuloses construccions
N’hem fet el nostre sostre.
I ara ja és molt tard
Per aturar el monstre.
Qui la terra llaura,
Qui la terra abona,
Qui la fa medrar,
Aquell és qui es perdona.
Torneu-nos la terra,
Declarem-los la guerra,
A cada assassí
Que planta verí
I mata l’herència
A la nostra descendència,
Que no pot curar
I que deixa sagnar
La fi de Natura.
El món ja no dura molt més.
Hem d’eixir de dins d’aquest laberint
De ciment i de pols, de l’absència de verd.
Hem d’eixir de dins d’aquest laberint,
I trencar les parets a cops de vent.
Hem d’eixir de dins d’aquest laberint
I guanyar, i respirar.
Torneu-nos la terra,
Declarem-los la guerra,
A cada assassí
Que planta verí
I mata l’herència
A la nostra descendència,
Que no pot curar
I que deixa sagnar
La fi de Natura.
El món ja no dura molt més.
Autor(es): Andreu Lluch,Salvador Tur
