La boira que va durar mil anys
Quan la boira d’un matí s’emporta el mar
qui recorda com tornar?
Amb els peus pintem silencis de sabó,
amb les mans els fem volar
Ens agraden les tempestes dins un got
i el vi dolç entre petons
No ens agraden les llegendes exteriors
de l’amor en recessió
Cantant que mai s'enlaira l'aire entre tu i jo...
Et sento al balcó cantant que mai s'enlaira
l'aire d'aquest segon
I no enyoro el Sol!
No hi ha Sol? Mai hi ha Sol!
Com t’estimo quan t’aixeques trepitjant-me,
com estiro aquell segon!
Com estimo quan enganxes nas i vidre
i dibuixes bruixes de vapor
Cantant que mai s'enlaira l'aire entre tu i jo...
Et sento al balcó cantant que mai s'enlaira
l'aire d'aquest segon
I no enyoro el Sol...
Si la boira ens torna bojos pel camí
i el camí dura mil anys...
Si les naus arriben, guerres d’altres mons...
ens taparem sota els llençols!
Si saltem a l’univers d’un pot de mel
potser mai ens trobaran...
Cantant que mai s'enlaira l'aire entre tu i jo...
Et sento al balcó cantant que mai s'enlaira
l'aire d'aquest segon
I no enyoro el Sol!
No hi ha Sol, mai hi ha Sol...
Mai s'enlaira l'aire d'aquest segon,
mai s'enlaira l'aire entre tu i jo...
Sols tu i jo!
