La bruixa del terrat
Sovint quan les bruixes sorteen
a veure la lluna, des del terrat,
dúien escombres de canya
i grans barrets de palla, sobre els seus caps.
No totes eren lletges, esquerpes i dolentes,
n'hi havia una dolça, bonica i carinyosa.
Que m'explicava
les malifetes d'aquell dia,
i jo somniava que un dia seria
un bruixot, un gran bruixot. I el seu amor...
Sèiem a fora el balcó
i molt aprop dels geranis que fèien olor,
i m'ensenyava beuratges
fets amb pèls rata i burilles de gos,
i m'explicava el què cantaven els ocells,
i em dibuixava les històries
dels estels del firmament.
Però els anys passàven
i cada cop jo era més gran,
més gran, molt més gran,
més gran,
molt més gran, més gran
molt més gran
fins que un dia
vaig deixar de creure
en les bruixes i tot el seu món
Tot el seu món.
Ara el meu fill per les nits
diu que veu unes bruixes
sobre el terrat, des del balcó, sobre el teulat...
Autor(es): Claudi Llobet
