La calma de la mar
Quan jo tenia pocs anys,
el pare em duia a la barca
i em deia: -Quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma.
-Ai, fill meu, quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l'hora més impensada.
Bufa mestral, bufa ben fort!
Hissem la vela i anem a port!
La mar semblava un mirall;
la lluna plata semblava:
- Això serà el temporal
d'una nineta encantada.
L'arbre n'és un tros de pi,
la barca, una post corcada;
els rems en són afegits,
que d'un pam no fan a l'aigua.
He estat un home valent
i no he girat mai la cara,
quan he sentit a la pell
l'urpa de la torbonada.
Mes, ai, avui que sóc vell
i jo no em llevo a trenc d'alba,
compto les hores despert
i em fa basarda la calma.
Bufa mestral, bufa ben fort!
Pleguem la vela, ja som a port!
Autor(es): Popular
