La cançó de l'udol
Treballo al ritme d'una màquina
a la fàbrica de l'alienació,
amb la flor de l'ànima i la làpida
en el temps de la desolació,
i l'olor agre del sòl.
És l'era de l'udol.
Ara tinc els braços i l'orgull trencats
de tan abraçar la creu.
Animal amb el vel de la soledat
amb els ulls cecs per la neu.
Crec que el vent és una au
que em fereix el costat.
La innocència em condemna al plor,
és l'era de l'udol.
Ara visc fora de tota llei
reconquerint el pas guanyat.
Puta i àngel, mort de cansament,
un rar animal engabiat.
He estat tres cops temptat,
però quant he somiat!
La marea baixa fins a ponent,
i jo prego, a l'infern.
El ritme de la màquina,
l'olor de la tempesta.
Autor(es): Xavier Baró
