La casa cremant
Crema la casa
del sol naixent,
les seves flames
llepen el cel.
La casa que crema
ho encenia tot,
totes les ombres,
tots els racons.
Un vel espès
oculta els fets,
no hi ha culpables,
no queda res.
La nit no és nit
ni la lluna, plena.
La casa il·lumina
aquella carena.
Les flames vives
les flames criden
les flames ploren
desconsolades.
Sota les cendres
enterrarem
tots els delictes
que hem comès.
El dia desperta,
i surt sol,
dibuixarem
un nou horitzó.
D'aquesta casa
que era de tots,
només en queden
velles cançons.
La nit no és nit
ni la lluna, plena.
La casa il·lumina
aquella carena.
Les flames vives
les flames criden
les flames ploren
desconsolades.
Autor(es): Últim Cavall
