La casa de nines
La casa de nines està tancada,
ella és a dins, la nina de porcellana.
Sap bé que és un objecte empresonat,
espera per complaure tot el que li és imposat.
Als seus ulls les parets de cartró són barrots,
no pot fugir d'aquesta presó.
Sota el seu vestidet la porcellana ha perdut blancor,
el seu amo no la tracta amb amor.
I somia que és lliure, ja no rep
més cops
I somia que és lliure, ja no s'apaga
el seu cor.
La por no la deixa reaccionar,
es limita a seguir viva, no sap fins quan.
La porcellana cada dia més escardada està,
sap que el seu socors ningú l'escoltarà.
I somia que és lliure, l'aire torna
a omplir els seus pulmons
I somia que és lliure, però al despertar
torna el malson
