La casa que jo vull
La casa que jo vull
és dintre dels meus ulls,
on s'ha abolit la llei
i és teu el que reculls;
lluny de tot camí ral,
aïllada per esculls.
On boires i estius llargs
fan els fruits de setí;
tardors d'un groc encès
donen un dolç verí,
i els hiverns blancs en flor
t'adormen al seu si.
Que el cel clar i l'enfosquit,
com el riu que flueix,
deixin amb suavitat
la flor que resplendeix,
dins d'aquest fràgil cor,
el prat que sempre creix.
La casa que jo vull
és en un lloc secret.
Tres llànties a la nit,
la llar enmig del fred.
I a l'immens horitzó,
l'impuls que ha quedat quiet.
Autor(es): Xavier Baró
