La casa solitària

Ester Formosa

Vull tornar amb tu
a recórrer la casa solitària
on vam anar
aquell vespre que vaig venir a trobar-te.
Els llençols freds
van acollir els nostres cossos àvids
i ens vam donar
l'amor que madurava feia dies
com esperant aquell moment precís.

Digue'm que sí,
que encara hi és la casa solitària
per acollir
els dos amants que encara no es coneixen,
els dos amants que fugen d'ells mateixos,
del seu passat,
per tornar a perdre la noció del temps.

I vam obrir
finestres i balcons per veure els boscos
i vam omplir
de calor la humitat d'aquella cambra.
I el vell mirall
estava com sorprès dels nostres cossos
drets i abraçats
abans de les carícies sempre noves,
abans de perdre la noció del temps.