La carta
He buidat l'armari, he vist la carta
que tant de temps he estat buscant.
Em parlaves dels teus somnis,
d'allà on volies arribar.
I em deies: No paris de donar-me forces per demà
buscaré la bandera on hi cabrem tots junts.
Amb força fes-te una imatge dins el cap,
d'allò que vols que et passi, i et passarà.
El temps ha fet de tu i de mi una casa,
plena de llums i de miralls.
Hi ha una nena a fora el porxo
amb una tassa entre les mans.
Jo et dic: No paris de donar-me forces per demà...
Se'ns acaba el temps,
l'hivern passa corrents.
No et deixis d'abrigar
pel que pugui passar.
Serà i serem quan bufa el vent,
sense quedar-nos quiets,
lentament caminant,
els dies van passant.
Queden tan lluny les primaveres,
que ens inventàvem el mal temps.
Ara jo penso en les que ens queden
i no vull que siguin diferents.
Cau el sol en la distància,
la nit arriba al seu moment.
Hi ha una nena a fora el porxo
que riu i ens mira fixament.
Jo et dic: No paris de donar-me forces per demà...
Se t'acaba el temps,
l'hivern passa corrents.
Se t'acaba el temps,
l'hivern passa corrents.
Se t'acaba el temps,
l'hivern passa corrents.
Se t'acaba el temps,
lentament caminant i van passant.
Autor(es): Gossos
