La certesa dolorosa
La certesa dolorosa
d’aquesta llum matinal
destraleja la mimosa
que floria en camp fecal.
Era un camp de coromina
tan propi, tan a tocar,
que, ves per on, s’endevina
desig d’allargar la mà.
Creixia el desig, creixia,
no gosa avançar la mà.
Fal·lera de nit o dia
contra por d’esborronar.
Autor(es): Joan Argenté,Oriol Tramvia
