La casa del sol naixent
Hi havia una casa a Nova Orleans
Se'n deia, del Sol Naixent
I va estar de molts homes, la perdició
D'això, jo en dono, fe a Deu.
La mare era modista...
Cosia, milers de Blue Jeans
El pare era un jugador....
Allà, a Nova Orleans.
Vagant entre tavernes,
Sempre amb el Whisky a punt
I un parc equipatge, i un cor ben dur
Sols va donar, pena i dolor
Algú em va dir a la orella...
Que mai fos tal com ell......
Un ànima perduda, i sense amor
A la casa del Sol Naixent.
La vida va portar-me molt lluny d'allà
Anant de ciutat en ciutat......
I per tot arreu, vaig poder trobar
Cases com el Sol Naixent.
Oh! Mare, digues als fills.......
Que no visquin, com jo ho he fet!
Una vida, pobre i mísera!
A la casa del Sol Naixent...........
Avui retorno a Nova Orleans.............
Amb la vida, tocant cap el fi!
I veig en runes, el que abans va ser
La casa del Sol Naixent
Hi havia una casa a Nova Orleans
Se'n deia, del Sol Naixent
I va estar de molts homes, la perdició
Autor(es): Popular
