La casa humida vora el mar
La humitat s´ha penjat de les parets
les finestres bategant sense pestells
i allà fora el soroll del mar saltant
sobre roques, sorra, pedres i els teus peus.
Des de dins de la casa et vaig mirant,
vaig posant sobre el paper totes les coses
que el teu cos em va dictant, amb moviments
donant vida a personatges inventats.
El silenci s´ha instal·lat per tot arreu,
sols el lliscar de la ploma en el paper
va barrejant el seu so amb el que fa el mar
i amb el crit d'una gavina planejant.
Vas traient el teu cap de la finestra estant
preguntant com segueix la inspiració
i pateixes quan de sobte et miro
cercant paraules al teu semblant.
Quan al vespre l´escriure es fa pesat
vaig fora a respirar l´aire salat
i els dos junts caminem amb els peus nus
fins que la posta de sol ens fa tornar.
Autor(es): Montserrat Domènech,Ia Clua
