La ciutat imaginària
N'estem farts de donar voltes, pels carrers dels nostres ànims.
No hi ha dones, tampoc homes, que ens hi guiïn en les hores més baixes.
Tan sols nosaltres i les nostres pensades farem camí, buscant la posada
que ens ofereixi llit i la tranquil·litat tant anhelada.
Per tornar a llevar-nos de matinada, i perdre'ns de nou...
i perdre'ns de nou en la nostra ciutat imaginària.
Una petita església s'alça entre els murs d'altres vides passades,
des d'on m'arriba aquella vella tonada interpretada per totes aquelles veus
que m'ha ofert companyia i paraules...paraules sabies.
I tan sols ara, quan el vent les duu sobre una brisa marinera,
les reconec com a part de mi! inoblidables...
com a part de mi, inoblidables...
