Lacetània Rock
Ja és de dia a lacetània rock!
Verge de l'alba es desperta adormida,
comença a desvestir-se de blau,
i encén coqueta, magdalena als llavis,
la llum del sol brillant com una bombeta
ni Philips, no zeta però de cent watts.
Els primers rajos matiners travessen serres,
i els alquimistes folls, folls, folls, molt folls,
il·luminen camps de pebre vermells
i s'escorren perquè no hi ha horitzó
per als alquimistes folls, folls, folls, molt folls.
L'ombra asfixiant d'un núvol gris
sobrevola prunaverda presonera
i acaricia el jardinet dels lliris
sense fer-ne malbé cap, cap, mai cap.
Però passa de llarg de la font
de les sabates descordades, sí,
on ovelles i cabres sinceres,
algunes d'elles velles conegudes,
reposen de l'encegadora calor
que castiga i excita les bèsties
i fa del cant nocturn dels grills
en un gemec diürn insuportable.
No cal catedral. Hi ha una apothekae,
tota atrotinada, tota tronada,
on descalç l'alquimista entre espelmes
destil·la elixirs de llarga durada
i prepara rams de flors malaltes,
ulls, cabells, llavis pintats i mans blanques.
De tant en tant baixa i puja a la torre
i navega a través d'un calidoscopi
per clavegueres de poesia
entre peixos, serps i rajos d'estils.
Al restaurant gòtar no es fan reserves.
El boig del pujol només té una alzina,
mira indiferent el camp de les portes,
i pel costat més salvatge del riu
l'Anna lacetana passeja amb la bruna.
Dansa la dona de l'aigua dansant,
fa cua per entrar al circ de lizard,
on cada tarda des de fa molts anys
i a benefici del senyor estel,
hi ha funcions amb trapezistes i dracs que empassen foc,
ballarines i domadors de somnis, ànecs salvatges,
jocs malabars que encisen ludòpates,
eriçons cavalcats per grans faquirs,
monges i monjos vagants, pallassos fumadors d'opi.
Ningú no sap com funciona l'invent,
l'invent inventat al parc de les mares,
però molts recorden encara l'estrèpit
del terrabastall dels engranatges greixosos.
A la parada de metro de vellut
un viatjant miop d'il·lusions
desafina melodies palestines
i assenyala amb el dit petit del peu
cent watts rogencs com l'infern sense gent.
Verge del vespre es desperta adormida.
Ja és de nit a Lacetània Rock!
Autor(es): Xavier Mayora/ R. Seguí
