La cileta
Al carrer de l'hospital
dos cases a la
mà
dreta
allí viu un
estudiant
que festeja la sileta.
No l'ha poguda enganyar
ni amb raons, ni amb parauletes
i una nit va decidir
disfressar-se de mongeta.
A les dotze de
la nit
se'n va a casa
la Sileta.
"Sileta baixa a
obrir
que és una pobra mongeta".
Mare jo no vull
baixar
que és l'estudiant de lletra.
"Sileta baixa a
obrir
sinó
duràs corretgeta"
En acabar de sopar
la monja es posa tristeta.
"Que està nit fa molt de fred
i hauré de dormir soleta"
Soleta no
dormiràs
que
dormiràs
amb
Sileta
"Sileta agarra el llum
i acompanya a la mongeta".
Mare jo no vull
anar
que
és l'estudiant de lletra
"Sileta agarra el llum
sinó duràs corretgeta"
A l'endemà al dematí
sa mare crida a Sileta.
"Mare jo no vull baixar
que se dorm molt bé amb mongeta"
"Mare ja no vol baixar
ja no
vol dormir soleta"
Al carrer de l'hospital
dos cases a la mà dreta
allí viu un estudiant
que festeja la sileta.
Autor(es): Popular
