La ciutat
La ciutat esta ensopida dins una enorme preso
la ciutat esta dormida enfonsada dins un pou
el jovent ja no camina ofegats per el seu sou
espectres sense vida, sense cap motivacio
no hi ha feina ni sortida ni el final d' aquesta via
l' esperança esta malalta, la violencia es infinita
soroll, polucio, anonimat
es el preu que toca pagar
soroll, polucio, anonimat
urbanita
la ciutat, la ciutat fa pudor a sang
l' apatia es qui governa el regne dels perdedors
l' atur es qui ara vigila i elimina somiadors
sense ofici sense fites sense mirar l' horitzo
el futur es un misteri, revolta la solucio
preses, trepitjades, la marabunta mica en mica
t' engolleix dins el seu rusc, dins l' eixam de la rutina
la sang dels pobres que passen fam
ombres sinistres tot sembla extrany
a la cadena tots hi estem lligats
fosils inmovils m' estan observant
analitzant, sincronitzant,
sintonitzant per on s´ha d' apretar
dins la gran urbe dins el cul de sac
dins una ciutat que fa pudor a sang.
