
L'acordió
Cada diumenge vaig, jo,
quan ja tot va dient que ve el temps millor,
al ball,on l'acordió
torna a fer-nos sentir il·lusions.
Va tocant per mi
va tocant per tu,
va tocant per tots.
Ell ens fa sentir com un aire fi,
ple de tremolors.
Fins diria que somriu,
que amb les nostres coses viu
i que posa llum d'estiu
dins de cada enyor.
Va tocant per mi
va tocant per tu,
va tocant per tots.
I no saps perquè
però tot l'aire és ple
d'aquest so tan dolç.
Pren i es deixa prendre
i ens fa viure del tot
aquest so tan tendre
d'acordió.
Un dolç oreig et dirà
que el teu cor ja no pot sense amor passar
i que sentint la cançó
sempre torna aquest temps millor.
Va tocant per mi,
va tocant per tu,
va tocant per tots...
Autor(es): Louis Poterat,Jean Pons