La cosmonauta trista
el seu cos nu avui era llunar
els seus ulls clars miraven els estels
navegant per l’univers
ja no et podran furtar mai més
tots els teus somnis viatgers
en un món injust i mesquí
aquesta grandesa mai podran destruir
la solitud quallada entre les mans
ara sap qui ets sota la pell
els núvols s’havien anat escampant
com el fum del seu cigarret
ja no et podran furtar...
allunava amb la seua ment
navegant sense futur
s’imaginava sempre viatjant
per escapar del seu neguit
com els cometes per l’espai errants
sense importar-li el seu destí
ja no et podran furtar...
Autor(es): Xavier Morant
