La condemna
Alça't, gira els ulls cap al cel i digues que no,
No amaguis la por, enyora la pau que això és de debò.
Mira, recluten la gent cap al front, si, diuen que és bo,
que fa l'home fort, guerra i poder són dos amics.
Tots aquí alcem la condemna, cerquem junts el nostre destí
Resplendor de la nostra ins ígnia, res més fort que el nostre caminar.
Espera'm, no m'ignoris com al vent, sé què fer,
Sé on anar segueix-me a mi, sense temor.
Escolta, una carta ha arribat, llegeix-la bé és important,
Ve d'algú molt especial.
Terra endins de les entranyes, un país pateix migranyes,
rep insults d'uns que diuen que ets d'on ets i això és desgràcia.
Ara volen que anem tots ben units a defensar-los,
tot fent veure que els importa si d'aquí algú en surt viu.
Tots aquí alcem la condemna, cerquem junts el nostre destí
Resplendor de la nostra ins ígnia, res més fort que el nostre caminar.
Ara, és el moment d'actuar,
estriparé el temps, cremaré el vent,
res més enllà de la realitat.
Creu-me, jo ja marxo d'aquí, ja n'estic fart,
no em veureu més però us perseguiré fins a la fi.
Tots aquí alcem la condemna, cerquem junts el nostre destí
Resplendor de la nostra ins ígnia, res més fort que el nostre caminar.
Autor(es): Sarasvatï
