La corda
Ei, la festa ja ha començat. Ningú ens havia avisat i fem tard. Veus? La festa era interessant, però ningú ens va convidar. Érem estranys.
La corda s’ha anat tensant.
Quines mans aguantaran?
Ei, ací tothom desfila igual.
Ens hem sentit com uns marcians acabats d’aterrar.
Veus? Si no segueixes el seu ball,
no trobaràs amb qui ballar.
La festa té accés limitat.
La corda s’ha anat tensant.
Qui la soltarà abans?
Sé que mai serem dels vostres
i és el preu que hem de pagar.
El camí ja l’hem triat.
Si tanqueu les vostres portes
alçarem la nostra llar.
Tu vas dir: “la corda sempre trenca pel costat més fluix”.
Jo sóc nét de mariner, he aprés a fer bons nucs.
Tu vas dir: “la corda sempre trenca pel costat més fluix”.
Vosaltres trenqueu la corda i nosaltres fem el nuc.
