La dama de Lion
Sota el pont de Lion
la lluna hi clarejava,
no és la lluna, no:
Caterina que hi rentava
la dolça dama de Lion.
N'han passat tres galants,
la n'han assaludada,
respon el més grandet:
‑"Valga'm Déu, quina dama!
la dolça dama de Lion.
Respon el mitjancer:
‑"Jo la tingués en cambra!
Respon el més petit:
‑"Voleu callar, xerraires?
la dolça dama de Lion.
Que si fadrina n'és,
ben serà marmunada;
que si casada n'és,
serà garrotejada.
la dolça dama de Lion.
Seu sogra n'és a l'hort,
tot això s'escoltava.
Se'n va a trobar el seu fill
que n'és a la llaurada.
‑"No em diries, el meu fill,
Caterina ont és ara?"
‑"Caterina n'és al riu
que renta la bugada.
‑"No l'ha rentada, no:
tota jo la som rentada
menos un llençol o dos
que el sabó m'hi faltava.
Ja se'n deixa estar els bous
i en 'gafa l'agullada.
La'n 'gafa per un braç,
per morta l'ha deixada.
Caterina, l'amor,
al llit se n'és anada.
Seu sogra hi ha anat:
‑"Com ets tan delicada?
Per un petit bofetó
al llit te n'ets anada!"
‑"Això no és un bofetó
ni tampoc bofetada.
Desbrigueu‑ne el llençol
i també la flaçada
i an aquí veureu
la sang com arregala."
‑"Caterina, l'amor,
quin testament fas ara?"
‑"El testament que jo faig
del magall i la pala:
