La diàspora
El sol s'amaga darrera el fem.
Núbols grissos cobrin el cel
a una terra bruna i exhaurida
que deixar enrera un altre cop més.
Cançons antigues al campament,
tristes històries d'un món que es repeteix.
El avi diu que això ja el coneix,
diu que ja és hora de carregar el fusell.
I ja trona a la nit,
les mares bategen pels seus fills,
ja es tenyeix la terra de vermell,
ja s'enfonsa el cor a la foscor.
No es pot viure gaire temps
si es segueix el reguer
d'una historia que es coneix,
és un seguit d'odis sense perqués,
Històricament,
estadísticament
malauradament,
qué han de fer ells si ja trona a Pec?
Lluna amaga't bé,
volen la teva llum per al bombardeig
Silenci,
venen per la carronya,
al gran festí ningú s'hi oposa
ven la guerra, ven la pau,
el calers son el conta.
Humanitàriament
omplin les foses,
la ONU patrocina la calç.
Treu la foto dels voltors blaus,
carronyaires herois d'aquesta història.
Lluna, amaga't bé,
volen la teva llum per al bombardeig.
Qué habien de fer els combatents?
bessen la sang al mateix toll:
fugir un altre cop més.
Sempre guanya el mateix.
Sempre perd el mateix.
