La distancia ens fa miops
Obro la bústia, però no hi és...
potser demà li trobaré.
Obro la bústia, avui tampoc,
potser fa vaga el carter.
Per no enyorar-te aquesta nit
obro la radio i em poso al llit.
I la lluna badallant,
compte les meves nits en blanc...i es cansa!
Ara has tornat i amb la raó,
floreix l'excusa al teu balcó.
Et sento lluny, et veig borrós,
i la distància ens fa miops!
Per no enyorant-te aquesta nit,
una partida de parxís.
I la lluna badallant,
recompte tantes nits en blanc... i marxa!
I així començo altre cop
estar a soles amb tu,
en aquest llarg viatge entre dos móns...
i la historia que s'escriu,
fulls omplerts a dues bandes...
i no em demanis, on sóc?
Ja fa temps que m'he perdut,
Obro la bústia, però no hi es ...
potser demà li trobaré.
Obro la bústia, avui tampoc,
potser se les menja el carter!
Per no enyorant-te aquesta nit,
estenc la vela i mar endins.
I la lluna que m'ha vist,
fa de vent, bufa i riu!!! ... i em caça!
I així començo altre cop
sola, i sense tu,
en aquest llarg viatge de taurons,
que es passegen tan a prop
i se'm mengen les sabates,
però no em toqueu els mitjons!
Tinc por d'enganxar-me els dits!!!
