La dona d'aigua
Sovint a la font venies
plorant el teu desamor,
perquè ara mai més podries
sentir el batec del seu cor.
Dedins del pou, en sortí
una dona jove i guapa
que allà tot ho adesava
i ell no se'n pogué avenir.
- Garrida, has robat mon cor!
Digue'm qui ets i d'on surts.
- Per tu, dona d'aigua som,
si això dius, no em veuràs pus.
Per aquella mala anyada
les paraules em digueres,
per això molt enutjada
torn a les aigües primeres.
Si treuen aigua algun pic
d'aquell pou fondo i antic
prou bé hi senten els singlots
que hi amaguen la tristor.
- Garrida, has robat mon cor!
Digue'm qui ets i d'on surts.
- Per tu, dona d'aigua som,
si això dius, no em veuràs pus.
Per això, si algú em vol bé,
li vull donar bon conhort.
Quan bec de la teva font
sa dona d'aigua em neix.
Autor(es): M. Pilar López i Sastre,Miquel Brunet
